Data de llançament: 18/04/2024
Año d’edició: 2024
Lugar d’edició: ESPAÑA
Editorial: Editorial Octaedro, S.L.
ISBN: 9788410054394
Idioma: CASTELLÀ
Sinopsis
El dilema «escola o barbàrie» ha de replantejar-se: Qui són bàrbars? Qui descuren i exclouen o qui cuiden del planeta i inclouen a tota «la canalla»? Durant segles s’han denominat bàrbares les cultures dels pobles colonitzats, les zones rurals i el melting pot urbà. Encara avui diuen bruixes a les dones que eduquen i cuiden sense sotmetre’s als hàbits del patriarcat. Es consideren impures les relacions interculturals amb tals subjectes (no amb castes ni cultures dominants) i contaminants les pràctiques d’educació intercultural.
Doncs bé, en aquest assaig, segons els autors, pretenem demostrar amb experiències provades que les «pedagogies bàrbares» són pertinents per a afrontar l’emergència climàtica, la conflictivitat a les aules, la reproducció de la pobresa i el fracàs planificat dels bárbares en el sistema públic i universal. Considerem regeneradora la diversitat ecològica, cultural i funcional i convertim en llei l’«escola d’aprenentes» (comunitària, multinivell) en la ekumene. Podem veure, a través dels seus projectes, com poden dur-se a terme experiències transformadores que enriqueixen a la ciutadania, precisament en entorns desfavorecedores.
Joaquín José Martínez Sánchez. Doctor en Aprenentatge per mitjà de les Narracions (2008) i investigador en ensenyament de les llengües i les alfabetitzacions múltiples. Ha ensenyat en tots els nivells educatius, d’infantil a universitat, i servit d’educador social al poble gitano i la joventut marginada. Cooperant en educació intercultural bilingüe (La Muntanya, Mèxic), continua col·laborant en la revitalització de les llengües originàries. Actualment treballa com a professor de Llengua i Literatura en un centre d’educació social inclusiva: l’IES Diamantino García Acosta de Sevilla i és activista de la renovació pedagògica: Teachers For Future, DIME, Educad@rs per a una Ciutadania Global. Una persona reflexiva i compromesa amb l’educació.
Andrea Perales-Fernández-de-Gamboa. Professora en el Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat del País Basc, doctora en Llengües Modernes i Literatures per la Universitat de Tennessee (2017), compta amb una llarga trajectòria nacional i internacional en l’ensenyament de llengües, tant en educació secundària i batxillerat com en la universitat. Entre les seves línies de recerca s’emmarquen l’educació multilingüe, l’educació intercultural i la coeducació, i compta amb publicacions i participacions en congressos d’aquestes àrees. Forma part, a més, del grup de recerca consolidat País Basc, Europa i Amèrica: vincles i relacions atlàntiques i del Col·lectiu DIME.
Ressenya de l’autor: Sona bàrbar
Amb aquesta obra s’aborden els reptes de l’educació al nostre país i en el nostre planeta, des de la perspectiva de l’educació transformadora per a una ciutadania global. No sols al·ludeixen al perfil de sortida de l’alumnat, sinó als obstacles d’entrada que el sistema econòmic, social i educatiu posa a la generació més jove: la crisi dels ecosistemes naturals i el col·lapse econòmic a l’Espanya buidada per la despoblació o amuntegada en les perifèries urbanes; la guetización dels barris de menor renda i la segregació escolar de l’alumnat immigrant i gitano; els discursos d’odi contra la diversitat cultural, lingüística, sexual i de gènere a les aules.
En comptes de cedir el terreny de la pedagogia a les escoles privades, en nom d’una tradició acadèmica formadora d’elits, incapaç d’autèntica solidaritat, es proposa la recuperació del llegat de les dones en l’educació pública, els qui van conquistar la seva independència exercint el magisteri i assumint la professió educadora, sense separar la justícia de la cura de todes. Contra la pretensió neocolonial de considerar únicament dignes d’ensenyament les ideologies de la Il·lustració europea, es defensa la potència emancipadora de les cultures titllades de bàrbares, com els pobles originaris a Amèrica i el poble gitano a Espanya; les religions titllades d’animistes per dialogar amb els altres éssers vius en la Ekumene; les llengües minoritzades que reconeixen altres gèneres i altres categories de persona, ja que no hi ha ni hi haurà humanitat sense ecologia.
En cadascun dels nou capítols del llibre es proposen situacions inclusives d’aprenentatge: projectes d’educació intercultural, afectiu-sexual, literària i lingüística; tallers d’alfabetització mediàtica i informacional, audiovisual i digital, usant els gèneres afins a les cultures juvenils: el hip-hop o els videojocs. S’han dut a terme en escoles públiques de l’extraradi; però, d’acord amb el disseny universal, podrien realitzar-se en qualsevol centre educatiu. Podeu visitar-les i reutilitzar-les a través d’aquest enllaç.
El marc mental de les propostes procedeix de l’educació popular, nascuda en els marges: les paraules generadores i els cercles de diàleg de Paulo Freire o l’Educació Intercultural Bilingüe a les Amèriques. Però es planteja una exigència ètica, basada en raons: serà possible salvar el planeta si la interculturalitat es generalitza fins a convertir-se en una equació social, de manera que les cultures riques aprenguin de les pobres a respectar els ecosistemes, la competència plurilingüe de la generació més jove inclogui les altres llengües cooficials i les llengües immigrants d’herència, almenys fins al grau del reconeixement i el respecte; la gent heteronormativa assumeixi la diversitat sexual dels otres sense sentir-se amenaçada pel contagi.
Sona bàrbar, en el seu segon sentit, però significa tot el contrari: la defensa dels drets humans, socials i ecològics en el multivers. L’adoctrinament i la imposició sempre han vingut del costat poderós de la desigualtat. Encara no era clar?