Moment “ansiógeno”
Aquí estem. Immersos en un esforç col·lectiu per rescatar als nostres ecosistemes dels excessos de la civilització, que s’ha basat en els combustibles fòssils de manera suïcida i ecocida des de la gran acceleració (1950 d’ara endavant), i ara exigeix metalls i terres rares a canvi d’energies que no afegeixin CO₂ al circuit de l’escalfament global. En realitat, tots els imperis han collit un final abrupte a conseqüència del que avui diem economia extractivista: la dilapidació dels recursos naturals, el maltractament del medi ambient i l’extermini d’altres cultures millor adaptades als seus ecosistemes: Roma va produir Riotinto i va desforestar la costa llevantina; els imperis d’Orient Mitjà i l’Índia van consumir els boscos i van agreujar la desertització; Espanya va destruir l’economia de les cultures originàries, va introduir la producció destinada al mercat global i va crear forats ecològics com el *Potosí; el Regne Unit va reduir Irlanda a terra de pasturatge; USA ha consumit totes les seves reserves, mentre que la Xina s’ha convertit en la potència que més carbó crema. Les potències colonials del segle XX van impulsar el capitalisme fòssil i s’han fet la guerra fins al segle XXI per a controlar la seva producció a Orient Mitjà, Àfrica i Amèrica del Sud. El planeta ja no dona per a més, ho sabem i el moviment *Fridays *For *Future ens l’ha exigit globalment. Llavors, Rússia inicia una altra guerra per a impedir que es compleixin els acords de París: la descarbonització de l’economia.
És un moment decisiu: l’emergència climàtica s’ha fet sentir aquest any 2023 de manera catastròfica, tant en les urbs recalfades fins a la insalubritat, com en les zones rurals afectades per les sequeres i els boscos assolats per grans incendis. L’IPCC i les agències meteorològiques com l’AEMET ofereixen dades incontrovertibles; l’ecologia i les altres ciències els analitzen. Així i tot, la nostra humanitat palpable necessita de l’estètica i els símbols per a afrontar la realitat, participar d’estratègies col·lectives (detenir les seves causes, mitigar els seus efectes, adaptar-nos al canvi) i, amb igual urgència, curar la ecoansietat.
No hi ha una altra manera per a tot això que educar amb calma. Naturautas és un projecte d’educació literària i ambiental sobre la natura (llatí de Joaquín Araujo) en tots els llenguatges humans, inscrit en la xarxa Teachers For Future, en col·laboració amb altres entitats com el programa de Ràdio 3 El Bosc Habitat i la pròpia RECG. El projecte reutilitza el domini públic de les cultures que ens han precedit i els béns comunals dels pobles que ens antecedeixen. Es dissenyen itineraris guiats d’experiència i aprenentatge, estètica i ètica, en relació amb la naturalesa concreta i sensible, més ençà dels conceptes de naturalesa en abstracte que suplanten la convivència directa amb els altres éssers vius.
Ndatiaku Tu’un Savi: codi Avatar
Abans que s’organitzés a les aules de Secundària (IES Ítaca, Prenguessis; IES Diamantino García Acosta, Sevilla), el projecte Naturautas es va gestar en forma d’un projecte de recerca-acció de la Universitat de Sevilla, àrea de Lingüística General, que ha facilitat les relacions interculturals de l’estudiantat de Filologia Hispànica i Anglesa amb el Ñuu Savi: el poble de la Pluja en el sud-est de Mèxic. El projecte Ndatiaku (Renéixer) ha col·laborat a revitalitzar la llengua de la Pluja (La teva’un Savi) a través dels mitjans socials. El Ñuu Savi, com la majoria dels pobles originaris d’Amèrica, és un model digne d’imitar per la seva lluita contra les agressions a l’entorn natural: la desforestació causada per les empreses fusteres i la mineria a cel obert, que destrueix íntegrament els ecosistemes. L’organització autogestionària de les comunitats na savi i la solidaritat d’organismes de drets humans com Tlachinollan (Tlapa, Mèxic) han aconseguit frenar l’avidesa extractiva de les companyies transnacionals que obtenien permisos governatius a 50 anys per a explotar el territori de La Muntanya (Guerrero, Méx.), sense el consentiment dels seus habitants per herència ancestral. La pel·lícula Avatar s’ha basat en aquestes realitats històriques i en els rituals de relació amb el planeta viu dels pobles originaris per a crear un mite contemporani.
Endevina el meu avatar
El xamanisme es preocupa per sostenir un diàleg humà amb la biodiversitat, a través de pràctiques com el nahualisme i el tonalisme o la conversa amb forces naturals: la Pluja, les malalties. Doncs bé, el projecte Naturautas proposa omplir d’empatia l’estudi de la Geografia física: els paisatges; i de la Biologia: els ecosistemes, per mitjà d’un taller d’aprenentatge cooperatiu i un joc sobre els éssers vius en els seus hàbitats concrets: Endevina el meu avatar (animal, vegetal, mitològic). És un fet que les persones tenim una ànima sensible en comú amb els animals, a més d’amb les nostres mascotes, com a habitants d’un mateix ecosistema, a la qual cosa es refereix la pràctica mesoamericana del to o nahual: el doble animal de la persona, l’alteritat que hi ha en tu. El projecte proposa utilitzar la imaginació per a formar la nostra capacitat empàtica en el coneixement d’un paisatge/ecosistema i e-motivar la identificació amb els seus éssers vius.
Diaris naturalistes, biografies naturautas
Ara bé, què fem els qui vivim immersos en estructures urbanes i sotmesos a impediments que dificulten una experiència harmònica del planeta viu? La cridada a sortir de la ciutat per a retornar a la llar originària és tan antiga com les primeres civilitzacions: el Tao i la reintegració amb la naturalesa en la cultura xinesa; la fugida de l’esclavitud, l’èxode i la anachoresis al Pròxim Orient; les Bucòliques de Virgili i tota la literatura pastoral fins a Garcilaso, Fra Luis o el Quixot, on s’idealitza la figura humana real de pastors i pastores en un locus amoenus. Modernament, la convivència amb els éssers vius i la vida en ecosistemes salvatges i paisatges humanitzats s’ha narrat en els diaris naturalistes, inspirats per la lírica, com els de Susan Fenimore Cooper i María Sánchez; per l’ascètica, com les obres dels pioners Henry David Thoreau i John Muir o les actuals de Gustavo Duch i Gabi Fernández; i per un realisme humorístic en el cas de Gerald Durrell: la trilogia de Corfú. Tots ells construeixen amb voluntat estètica una personalitat reunida al planeta en forma de novel·les autobiogràfiques o d’assajos, encara que es denominin, de forma poc específica, literatura de naturalesa (Nature Writing).
El nostre projecte ha guiat l’elaboració de diaris naturalistes per l’alumnat, a través de guions per a la lectura i l’escriptura de textos en diversos gèneres literaris i discursius: fins a quinze de diferent tipus i estil. Es narra la vivència real de sortides al camp i a parcs naturals, però també l’experiència mediada per la literatura escrita, gràfica i audiovisual. En la pàgina de Teachers For Future pot trobar-se una explicació més detallada del projecte amb adolescents, així com el germen d’un taller de biografies naturautas que es proposa a persones adultes.
Videojocs naturautas en els marges
A més de la literatura escrita, hi ha altres pràctiques lletrades en el patrimoni cultural de la joventut dels barris obrers, que podrien servir-nos per a canalitzar l’empatia cap als éssers vius i facilitar una educació estètica de la cognició (sensibilitat, enteniment, comprensió), gràcies a relacions fictícies amb els ecosistemes i els seus habitants. En concret, els videojocs permeten una interacció més profunda que els mitjans audiovisuals. En tal mesura, tenim l’oportunitat de gaudir d’ells i educar a l’alumnat adolescent a partir dels seus propis desitjos i intencions en llenguatges vernacles. Hem organitzat un elenc de videojocs naturautas, que poden usar-se com a alternativa multimodal a textos escrits tant en Ciències Naturals com en l’aprenentatge de llengües. Encara que resulti difícil coordinar un projecte amb l’àrea de Tecnologia per a crear un videojoc, almenys es poden practicar els gèneres del comentari crític de jocs: Let’s Play, gameplay, walkthrough, amb la finalitat de procurar la reflexió i el debat sobre l’emergència climàtica; o bé, senzillament, facilitem que l’alumnat narri l’experiència del joc en els seus respectius diaris d’aprenentatge.
El nostre objectiu és realitzable i es recolza en una tradició profunda: l’educació estètica d’una humanitat que necessita regenerar-se des de les arrels per a dedicar-se a cuidar del planeta viu.
Mite, naturalesa i realitat: la Història ecològica
Però el projecte Naturauta té també una dimensió històrica. De fet, serveix per a organitzar l’Àmbit Social i Lingüístic de 1r ESO en el seu conjunt, de manera coherent. L’estudi de la Història des d’una perspectiva ecològica —concretament, l’Estuari del Guadalquivir: la mítica Tarteso— ens va permetre explicar els canvis d’era sobre una base material, a més de l’economia i les seves maneres de producció: caça i recol·lecció, esclavisme, sistema-món, capitalisme. Cal reconèixer i aprendre dels canvis catastròfics, com els que van propiciar la ruïna de Tarteso o la caiguda de l’Imperi Romà, les petjades del qual són visibles en l’Estuari del Guadalquivir i en tantes altres regions d’Europa i del planeta, transformades per l’extractivisme en inhabitables.
L’art de recuperar la natura
Es pot recuperar un espai natural destruït? De fet, és el tema de diversos videojocs de diferents gèneres: estratègia (*Terra Nil), plataformes (After Us). Petits deserts que s’han regenerat a la seva escala, com el desastre d’Aznalcóllar, convertit en el Corredor Verd del Guadiamar, pel qual hem sendereado des que es va organitzar el projecte RecuperArt per a 1r ESO de l’IES Aznalcóllar, en col·laboració amb l’associació ecologista Adecuna. Ara cal salvar el Parc de Doñana i, juntament amb el seu espai natural, tot l’Estuari i les vides que depenen d’ell.
No obstant això, no es deu ni es pot enganyar amb solucions tecnològiques a pobles condemnats a la migració climàtica, a la recerca de refugi; ni a les espècies i a les llengües i cultures amenaçades.
Naturautas han estat, són i seran els qui aprenguin del seu viatge per a oferir vida, en comptes de destruir-la amb una ceguesa no vident, sense empatia ni entranyes.