LA PORTA DE LA LLUNA. Contes complets 

Ana Maria *Matute, 2010 

Introducció i compilació: *MªPaz Ortuño Ortiz 2010 

Ediciones Destino 

LA PORTA DE LA LLUNA d’ANA MARÍA *MATUTE

Introducció i compilació de María Paz Ortín. 2010

Ediciones Destino. 2010

“Qui no inventa no viu” és el títol de l’exposició que actualment se celebra a Madrid, en la seu de l’Institut Cervantes, com a preàmbul a la celebració del centenari del centenari del naixement d’Ana Mª *Matute 

Membre de la Reial Acadèmia Espanyola, i guanyadora de nombrosos premis, se la considera una de les millors novel·listes de la postguerra espanyola. 

Els seus escrits, essencialment realistes, tracten temes socials i morals. La imaginació, la fantasia i la seva capacitat de *fabular són presents en tots els seus escrits. 

Durant la dictadura franquista el seu treball va ser censurat en nombroses ocasions sofrint ratllades, correccions i fins i tot rebutjos complets. 

En 1984, va obtenir el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil amb l’obra “Només un peu descalç”. En 2007, va rebre el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en reconeixement al conjunt de la seva labor literària i al novembre de 2010 se li va concedir el Premi Cervantes. 

“La porta de la Lluna”, llibre que avui us proposem, reuneix tots els contes i escrits curts d’Ana María *Matute publicats entre 1947 i 1998. Es divideix en dues parts: la primera recull els contes, en la qual es respecta la cronologia en què es van publicar, i la segona articles i relats A mode d’introducció s’inclou “Els contes vagabunds” editat al principi dels anys cinquanta. 

Els contes d’Ana María *Matute són atemporals. Els seus personatges són pobres, adolescents, nens, nàufrags, orfes o que tenen pares que ens els volen… Però també apareixen personatges deliciosos com el mestre de “els nens bons” i fins i tot personatges fantàstics com en “La raó”. 

És difícil classificar-los, però la infància i l’adolescència, l’enfrontament entre germans, el bé i el mal, la denúncia de la injustícia social, la crueltat i l’egoisme, la incomunicació i la incomprensió són temes presents en nombroses ocasions en els seus escrits. 

CONTES: 

Els nens ximples (1956), El temps (1957), Tres i un somni (1961), Històries de *Artámila (1961), El penedit i altres narracions (1967), Alguns nois (1968), De cap part (1993), Tota la brutalitat del món (1998). 

ARTICLES: 

A la meitat del camí (1961), El riu (1963).